Ausiàs March(poesia catalana)

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets:
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l'esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor per mort es anul.lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del mon delit,
car, nos vivint, no creu se pusca fer:
après ma mort, d'amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vos no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,
cap prop d'aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de l'avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
apres d'aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d'amor jo só dispost,
mas, per mon fat, fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m'aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.

Jaume Roig

a)Jaume Roig va ser escriptor i metge,fill d’un metge. El 1434 va aparèixer escrit coma metge a València. Assistí la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia. Va ser administrador de l’hospital d’En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on professà la seva filla Violant en temps que hi fou monja i abadessa Isabel de Vilena. Va ser casat amb Isabel Pellisser.
b)aquest llibre ens ofereix una visió diferent i realista del món segons la burgesia d'una forma divertida fen una satira(burla o enriurese'n) contra las donas. La seva característica principal es la misogínia.
c)veles i vents

BLIBLIOGRAFIA:extret del llibre i d'Internet.

TIRANT LO BLANC

Tirant lo blanc

Tirant lo blanc és l’obra més important de l’escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana, fins i tot és esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l’any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a d’italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l’anglès (1984) i a moltes altres llengües.


Estructura:
1a part Anglaterra: Tirant és armat cavaller.
2na part Sicília i Rodes: és nomenat almirall en les batalles navals. La primera història fou sentimental, entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França, company de Tirant.
3ra part es desplaça a Constantinoble, esdevé cabdill victoriós en la batalla contra els turcs.

4a part naufraga a les costes de Tunísia i conquereix part del nord d'Àfrica.
5a part torna a l'imperi grec, on es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l'Imperi. Emmalalteix d'una pulmonia i mor. Carmesina mor de pena, i els enterraren junts.

Tirant lo Blanc és una obra molt important perquè ha estat considerada per alguns la primera novel·la moderna europea, ja que la trama és més realista, els sentiments i la raó són termes més importants, las escenes de guerres no són tan importants i es destaquen més les escenes de la vida quotidiana, en general, tot és bastant semblant a la realitat. La obra va ser publicada a València i reimpresa a Barcelona. Després va ser traduïda al castellà, a l'italià, al francès, a l'anglès i a moltes llengües més.Els llibres de cavalleries són narracions fabuloses, que s'han situat en països exòtics,llunyans o inventats, protagonitzades per cavallers d'uns dots excepcionals i irreals i sovint s'enfronten a enemics de força descomunal o imaginats.Les novel·les cavalleresques es proposen reflectir la manera de viure dels cavallers de l'època. Les aventures són més mesurades, els cavallers actuen guiats per les seves habilitats i s'enfronten a enemics que podrien haver estat reals.

www.vikipedia.com

llibre de català

Vicent Ferrer

Vicenç Ferrer i Moncho (Barcelona, 5 de maig de 1920 - Anantapur, 19 de juny de 2009).És considerat una de les persones més actives en l'ajuda, solidaritat i cooperació amb els desfavorits del tercer món.
La seva obra més important és Sermons.

Francesc eiximenis

Francesc Eiximenis (Girona, 1327/32-Perpinyà, 1409), polígraf, frare franciscà i punt de referència fonamental per entendre la societat, la cultura i la literatura catalanes dels segles XIV-XV.
Les obres més importants són: Lo crestià, Tul·lí, Agustí d'Hipona.

Bernat Metge

(Barcelona 1340/1346 - 1413) Escriptor i secretari reial. El 1371 ja era notari en la cancelleria de la reina Elionor, l'esposa del rei Pere III. Quan va morir la reina, va passar a formar part de la cancelleria de l'infant Joan i quan aquest va esdevenir rei, el van ascendir a secretari l'any 1390.
Les obres més importants són: Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó humorístic i paròdic i De vetula, d'Ovidi.