1. Escriu una breu biografia de Quim Monzó.
Quim Monzó va néixer l'any 1952, és un autor de contes i novel·les, també escriu articles per a la premsa. Ha treballat com a disenyador gràfic, traductor, cronista de guerra i col·laborador a la ràdio i a la televisió.Unes de les novel·les que ha escrit són: Benzina, La magnitud de la tragèdia, però una de la seva millor narrativa es troba en els reculls de contes, com Uf va dir ell o L'illa de Maians.
2. Busca un conte de Quim Monzó i explica'n el significat.
3. Qui és Sergi Pàmies? A quin diari publica els seus escrits periodístics? Sobre quin tema sol escriure? Justifica-ho amb exemples.
Sergi Pàmies va nèixer a París l'any 1960 és periodista, escriptor i traductor. Com a periodista, ha escrit articles en diversos mitjans i ha participat en programes de ràdio i televisió. Ha públicat les novel·les, La gran novel·la sobre Barcelona i Si menges una llimona sense fer ganyotes.
Publica els seus escrit periodistics a La Vanguardia, on escriu sobre els esports, per exemple: Las mil y una noches, Empezar de zero... que parlen dels esports i és un gran culé, tal com demostra en els escrits citats.
4. Quin tema predomina en la literatura actual? Justifica-ho amb un exemple i digues de quin autor és.
L'intimisme:refleceix les experiències personals i la percepció particular delmón que tenen els poetes. Els models en que s'inspira la poesia actual són molt diversos, van de grans moviments poètics dels últims ods segles fins als clàssics de l'Antiguitat.
5. Digues quina és la progamació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la temporada actual 2009/2010), tria l'obra que aniries a veure i digues per què.
Aniria a veure la obra de "Ami no em diguis amor", perquètracta de dos persones que estan anamorades i la familia no vol que estiguin junts, i intentan separar-los perquè l'amor ho val tot i no ho aconsegueixen.
Bibliografia:
http://vintipocs.wordpress.com/2010/04/26/article-de-sergi-pamies/
http://www.escriptors.com/autors/pamiess/pagina.php?id_sec=3271Del Llibre Cruïlla de català de 4rt d’Eso.
http://www.tnc.cat/ca/a-mi-no-em-diguis-amor
dilluns, 10 de maig del 2010
dilluns, 26 d’abril del 2010
Unitat 9. Literatura de postguerra
1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
La fi de la guerra civil comportà la consolidació de l'estructura política sobre el poder personal establert ja clarament en una llei de 30 de gener del 1938 i obrí un període de centralització política, administrativa i cultural (abolició de l'Estatut de Catalunya i del del País Basc, supressió de partits polítics i sindicats obrers) i, en l'aspecte socioeconòmic, la paralització de la reforma agrària i la devolució de les terres als antics propietaris, i la creació dels sindicats verticals.
Fins el 1945 la necessitat de reconstrucció econòmica i consolidació política restà emmarcada dins la conjuntura internacional de la Segona Guerra Mundial: situació d'estancament en la producció industrial (dificultats en la renovació de l'utillatge, manca de primeres matèries i fonts d'energia) i en la producció agrícola (intervinguda per l'estat, que en controlà la distribució).
A la postguerra hi han tres generes:
-La narrativa: es l'experiència traumàtica que suposa la querra en tots els àmbits,hi predonima la novel·la psicològica que aprofondeix en els sentiments i pensaments més intims dels personatges. Una autora que descata s'anomera Mercè Rodoreda, Josep Pla, Pere Calders...
-El teatre: va ser el genere més afectat per la repressió durant la primera etapadel franquista, entre 1939 i 1946 es van prohibir les representacions en català.
-La poesia: en la poesia hi han tres tipus de poesia: el, postsimbolisme,la poesia experimental i una poesia de base existencial. Hi ha un tipu de poesia que es rebela contra la injusticia i es lamenta de la situació. Un dels autors que descatan són: Salvador Espriu i Pere Quart.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
Busca al diccionari aquests mots del text i defineix:
candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar.
fèrules: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
crosses: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
estroncar: Para de rajar, de fluir.
esborradissa: S’esborra facilment.
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Estimat Parlament del Món,
La meva opinnio sobre les guerres que hi han en el món es que en les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals. Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d'una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra,l es guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència.
Rita
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
És un procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència. Procediment que, bé que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis, en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana.
Un exemple potser la de la Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, perque la novel·la esta escrita en primera persona, ens expressa sentiments,dolors, plors..quan esclata la guerra i ha d'afrontar tota sola la dura postguerra.
La fi de la guerra civil comportà la consolidació de l'estructura política sobre el poder personal establert ja clarament en una llei de 30 de gener del 1938 i obrí un període de centralització política, administrativa i cultural (abolició de l'Estatut de Catalunya i del del País Basc, supressió de partits polítics i sindicats obrers) i, en l'aspecte socioeconòmic, la paralització de la reforma agrària i la devolució de les terres als antics propietaris, i la creació dels sindicats verticals.
Fins el 1945 la necessitat de reconstrucció econòmica i consolidació política restà emmarcada dins la conjuntura internacional de la Segona Guerra Mundial: situació d'estancament en la producció industrial (dificultats en la renovació de l'utillatge, manca de primeres matèries i fonts d'energia) i en la producció agrícola (intervinguda per l'estat, que en controlà la distribució).
A la postguerra hi han tres generes:
-La narrativa: es l'experiència traumàtica que suposa la querra en tots els àmbits,hi predonima la novel·la psicològica que aprofondeix en els sentiments i pensaments més intims dels personatges. Una autora que descata s'anomera Mercè Rodoreda, Josep Pla, Pere Calders...
-El teatre: va ser el genere més afectat per la repressió durant la primera etapadel franquista, entre 1939 i 1946 es van prohibir les representacions en català.
-La poesia: en la poesia hi han tres tipus de poesia: el, postsimbolisme,la poesia experimental i una poesia de base existencial. Hi ha un tipu de poesia que es rebela contra la injusticia i es lamenta de la situació. Un dels autors que descatan són: Salvador Espriu i Pere Quart.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
Busca al diccionari aquests mots del text i defineix:
candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar.
fèrules: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
crosses: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
estroncar: Para de rajar, de fluir.
esborradissa: S’esborra facilment.
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Estimat Parlament del Món,
La meva opinnio sobre les guerres que hi han en el món es que en les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals. Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d'una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra,l es guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència.
Rita
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
És un procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència. Procediment que, bé que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis, en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana.
Un exemple potser la de la Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, perque la novel·la esta escrita en primera persona, ens expressa sentiments,dolors, plors..quan esclata la guerra i ha d'afrontar tota sola la dura postguerra.
Repàs de les unitats 7 i 8
1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.
El complement indirecte expressa el receptor de l'acció verbal. Es pregunta “a qui”, en canvi el complement directe, és el complement més directament relacionat amb el verb, els verbs que admeten s'anomenen transitius i es pregunta “què”.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. (Complement règim verbal)
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. (Complement de règim verbal)
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. (Complement règim verbal)
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. (Complement règim verbal)
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens...hi....han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me'n....vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m'hi...exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n'he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ..en...dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
Literatura experimental: la poesia evoluciona en dues direccions: d'una banda, experimenta una revolució formal amb el moviment de les avantguardes, i d'altra banda, avança cap a la poesia pura, que busca la màxima perfecció de l'expressió poètica. La novel·la també explora nous camins: l'acció perd la continuïtat argumental; el temps deixa de ser lineal; el punt de vist s'obre al narrador col·lectiu i al monòleg interior, que representa el fluir dels pensaments; el protagonista esdevé un antiheroi... La literatura existencial: qüestiona el sentit de l'existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic i absurd. La manca de valors condueix al pessimisme. La literatura social: parteix de la idea que els artistes i intel·lectuals han de comprometre's a transformar el món per millorar-lo. El teatre: conviuen tres tipus de teatre: la comèdia burgesa, el teatre frívol i el teatre revolucionari que qüestionava el sistema vigent.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé. Complement de règim verbal. S'acostuma a fer-les.
b) Porta els comptes a l'avi. Complement directe(els comptes) i Complement indirecte (a l'avi) Porta'ls hi.
c) Es recorda de tot el que li deuen. Complement de règim verbal. Se'n recorda.
d) Compra joguines als nebots. Complement directe(joguines) i complement indirecte (als nebots) Els hi compra joguines.
e) Explica el que vol als seus amics. Complement directe (el que vol fer) i complement indirecte (als seus amics). Els hi explica.
f) Es nega a treballar amb la família. Complement de règim verbal. S'hi nega.
g) Fa el que vol. Complement directe. Ho fa.
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
El complement indirecte expressa el receptor de l'acció verbal. Es pregunta “a qui”, en canvi el complement directe, és el complement més directament relacionat amb el verb, els verbs que admeten s'anomenen transitius i es pregunta “què”.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. (Complement règim verbal)
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. (Complement de règim verbal)
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. (Complement règim verbal)
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. (Complement règim verbal)
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens...hi....han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me'n....vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m'hi...exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n'he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ..en...dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
Literatura experimental: la poesia evoluciona en dues direccions: d'una banda, experimenta una revolució formal amb el moviment de les avantguardes, i d'altra banda, avança cap a la poesia pura, que busca la màxima perfecció de l'expressió poètica. La novel·la també explora nous camins: l'acció perd la continuïtat argumental; el temps deixa de ser lineal; el punt de vist s'obre al narrador col·lectiu i al monòleg interior, que representa el fluir dels pensaments; el protagonista esdevé un antiheroi... La literatura existencial: qüestiona el sentit de l'existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic i absurd. La manca de valors condueix al pessimisme. La literatura social: parteix de la idea que els artistes i intel·lectuals han de comprometre's a transformar el món per millorar-lo. El teatre: conviuen tres tipus de teatre: la comèdia burgesa, el teatre frívol i el teatre revolucionari que qüestionava el sistema vigent.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé. Complement de règim verbal. S'acostuma a fer-les.
b) Porta els comptes a l'avi. Complement directe(els comptes) i Complement indirecte (a l'avi) Porta'ls hi.
c) Es recorda de tot el que li deuen. Complement de règim verbal. Se'n recorda.
d) Compra joguines als nebots. Complement directe(joguines) i complement indirecte (als nebots) Els hi compra joguines.
e) Explica el que vol als seus amics. Complement directe (el que vol fer) i complement indirecte (als seus amics). Els hi explica.
f) Es nega a treballar amb la família. Complement de règim verbal. S'hi nega.
g) Fa el que vol. Complement directe. Ho fa.
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Unitat 8.Les avantguardas i els anys trenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Futuristes: destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
Cubistes: popularitzar els cal·ligramas.
Dabaistes: crear textos incoherents, dominats per l'atzar i l'espontaneïtat.
Surrealistes: buscar l'expressió del subconscient a través de l'escriptura automàtica.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
Digues què afirma el poeta en el titol del poema, quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
En una vetlla tu pots controlar el teu estat físics on tu i pots viure, encanvi en un somni tu no pots controlar el teu estat.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
J.V.Foix: somiadora, imaginativa i sentimental
Carles Riba: sentimental, amorosa i alegre
Tomàs Garcés: liberal, sentimental i imaginativa
Sebastià Juan Arbó: clàssica, sentimental i familiar
Josep Maria de Sagarra: dràmatica, dura i trista
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d'aquestes paraules tel text 5. Si cal, consulta el diccionari.
a)petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b)fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
c)escorça: Part externa de l'arrel, la tija i les branques de les plantes llenyoses
d)lleu: De poc pes, lleuger.
e)colgar: Llevar de ñla vista, aumentant-n'hi d'altres damunt,completament o gairebé completament.
f)fugissera: que passa ràpidament, ''ràpida petjada de l'ocell a la neu''
Futuristes: destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
Cubistes: popularitzar els cal·ligramas.
Dabaistes: crear textos incoherents, dominats per l'atzar i l'espontaneïtat.
Surrealistes: buscar l'expressió del subconscient a través de l'escriptura automàtica.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
Digues què afirma el poeta en el titol del poema, quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
En una vetlla tu pots controlar el teu estat físics on tu i pots viure, encanvi en un somni tu no pots controlar el teu estat.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
J.V.Foix: somiadora, imaginativa i sentimental
Carles Riba: sentimental, amorosa i alegre
Tomàs Garcés: liberal, sentimental i imaginativa
Sebastià Juan Arbó: clàssica, sentimental i familiar
Josep Maria de Sagarra: dràmatica, dura i trista
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d'aquestes paraules tel text 5. Si cal, consulta el diccionari.
a)petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b)fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
c)escorça: Part externa de l'arrel, la tija i les branques de les plantes llenyoses
d)lleu: De poc pes, lleuger.
e)colgar: Llevar de ñla vista, aumentant-n'hi d'altres damunt,completament o gairebé completament.
f)fugissera: que passa ràpidament, ''ràpida petjada de l'ocell a la neu''
dilluns, 15 de març del 2010
Activitats de síntesi del segon trimestre
1.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions d'aqui poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat idees diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat en contra a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família de pocs diners i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita de tant en tant.
2.
a) Vés a dir-li que el dinar és a taula.
b) No fagis res, espera els esdeveniments.
c) Es va pujar de peus a la cadira.
d) Se li va espatllar els frens del cotxe i es va estrellar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
4.
a) Des de fa un any estic amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis.
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava a classe.
e) Vull que hi hagui pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que són al sabater.
h) Està mal fet riure’s de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu de cap ull.
5.
a) N'hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia m’els explicava contes abans d’anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc l'ha trobat.
e) La mare l'hi ha comprat en Pere.
f) Demana-li-ho si vol venir amb nosaltres.
6.
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions d'aqui poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat idees diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat en contra a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família de pocs diners i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita de tant en tant.
2.
a) Vés a dir-li que el dinar és a taula.
b) No fagis res, espera els esdeveniments.
c) Es va pujar de peus a la cadira.
d) Se li va espatllar els frens del cotxe i es va estrellar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
4.
a) Des de fa un any estic amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis.
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava a classe.
e) Vull que hi hagui pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que són al sabater.
h) Està mal fet riure’s de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu de cap ull.
5.
a) N'hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia m’els explicava contes abans d’anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc l'ha trobat.
e) La mare l'hi ha comprat en Pere.
f) Demana-li-ho si vol venir amb nosaltres.
6.
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
Modernisme i Neocentisme
1. Pompeu Fabra va ser un gramàtic i lexicògraf. Va establir les normes lingüístiques del català a través de dues obres cabdals: Les Normes ortogràfiques lingüístiques (1913) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932).
2. Modernisme:(1893/1911)
Teatre modernista.
Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades
Adrià Gual: Misteri de dolor
Santiago Rusiñol: L?auca del senyor Esteve
Ignasi Iglésias: La força de l’orgull
Poesia modernista.
Joan Alcover: La Balanguera
Joan Maragall: Oda a Espanya
Joan Alcover: La Balanguera
Narratica modernista.
Prudenci Bertrana: Josafad
Joaquim Ruyra: Marines i buscatges
Raimon Casellas: Els sots ferestes
Víctor Català: Solitud
Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals
3.Diferencia entre modernisme i noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts.
El noucentisme és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya.
BIBLIOGRAFIA:llibre de llengua catalana.
2. Modernisme:(1893/1911)
Teatre modernista.
Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades
Adrià Gual: Misteri de dolor
Santiago Rusiñol: L?auca del senyor Esteve
Ignasi Iglésias: La força de l’orgull
Poesia modernista.
Joan Alcover: La Balanguera
Joan Maragall: Oda a Espanya
Joan Alcover: La Balanguera
Narratica modernista.
Prudenci Bertrana: Josafad
Joaquim Ruyra: Marines i buscatges
Raimon Casellas: Els sots ferestes
Víctor Català: Solitud
Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals
3.Diferencia entre modernisme i noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts.
El noucentisme és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya.
BIBLIOGRAFIA:llibre de llengua catalana.
diumenge, 21 de febrer del 2010
Unitat 5. Romanticisme i Neoclassicisme
1.a)Romanticisme: Te molta importància als sentiments. El Romanticisme és una manera de sentir la naturalesa.
b)Costumisme: Intenció de conservar els aspectes tradicionals del poble.
c)Realisme: Imitar la realitat amb l'art, intentar imitar com és la vida real a les seves obres artítiques.
d)Naturalisme: Estudi de la realitat.
2. Jacint Verdaguer entén la poesia com l'expressió de les emocions i els sentiments.
3. Angel Guimera va conrear el teatre de "Mar i Cel" al 1888.
4. Perquè és una obra on descriu la societat catalana del moment.
5. Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
BIBLIOGRAFIA: extreta del llibre de català.
b)Costumisme: Intenció de conservar els aspectes tradicionals del poble.
c)Realisme: Imitar la realitat amb l'art, intentar imitar com és la vida real a les seves obres artítiques.
d)Naturalisme: Estudi de la realitat.
2. Jacint Verdaguer entén la poesia com l'expressió de les emocions i els sentiments.
3. Angel Guimera va conrear el teatre de "Mar i Cel" al 1888.
4. Perquè és una obra on descriu la societat catalana del moment.
5. Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
BIBLIOGRAFIA: extreta del llibre de català.
Neoclassicisme
Lucrecia és una tragedia ambientada a Roma, que en comptes de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de català
BIBLIOGRAFIA: Llibre de català
dilluns, 8 de febrer del 2010
Renaixament
La literatura popular va influir a Pere Serafí, en el ritme,en la musicalitat i en els temes, encara que no s'ha deslligat del tot la tradició trobadoresca.
BIBLIOGRAFIA: libre de llengua catalana
BIBLIOGRAFIA: libre de llengua catalana
dilluns, 25 de gener del 2010
Ausiàs March(poesia catalana)
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets:
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l'esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor per mort es anul.lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del mon delit,
car, nos vivint, no creu se pusca fer:
après ma mort, d'amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vos no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,
cap prop d'aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de l'avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
apres d'aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d'amor jo só dispost,
mas, per mon fat, fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m'aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets:
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l'esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor per mort es anul.lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del mon delit,
car, nos vivint, no creu se pusca fer:
après ma mort, d'amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vos no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,
cap prop d'aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de l'avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
apres d'aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d'amor jo só dispost,
mas, per mon fat, fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m'aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
Jaume Roig
a)Jaume Roig va ser escriptor i metge,fill d’un metge. El 1434 va aparèixer escrit coma metge a València. Assistí la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia. Va ser administrador de l’hospital d’En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on professà la seva filla Violant en temps que hi fou monja i abadessa Isabel de Vilena. Va ser casat amb Isabel Pellisser.
b)aquest llibre ens ofereix una visió diferent i realista del món segons la burgesia d'una forma divertida fen una satira(burla o enriurese'n) contra las donas. La seva característica principal es la misogínia.
c)veles i vents
BLIBLIOGRAFIA:extret del llibre i d'Internet.
b)aquest llibre ens ofereix una visió diferent i realista del món segons la burgesia d'una forma divertida fen una satira(burla o enriurese'n) contra las donas. La seva característica principal es la misogínia.
c)veles i vents
BLIBLIOGRAFIA:extret del llibre i d'Internet.
dilluns, 18 de gener del 2010
TIRANT LO BLANC
Tirant lo blanc
Tirant lo blanc és l’obra més important de l’escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana, fins i tot és esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l’any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a d’italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l’anglès (1984) i a moltes altres llengües.
Estructura:
1a part Anglaterra: Tirant és armat cavaller.
2na part Sicília i Rodes: és nomenat almirall en les batalles navals. La primera història fou sentimental, entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França, company de Tirant.
3ra part es desplaça a Constantinoble, esdevé cabdill victoriós en la batalla contra els turcs.
Tirant lo blanc és l’obra més important de l’escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana, fins i tot és esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l’any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a d’italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l’anglès (1984) i a moltes altres llengües.
Estructura:
1a part Anglaterra: Tirant és armat cavaller.
2na part Sicília i Rodes: és nomenat almirall en les batalles navals. La primera història fou sentimental, entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França, company de Tirant.
3ra part es desplaça a Constantinoble, esdevé cabdill victoriós en la batalla contra els turcs.
4a part naufraga a les costes de Tunísia i conquereix part del nord d'Àfrica.
5a part torna a l'imperi grec, on es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l'Imperi. Emmalalteix d'una pulmonia i mor. Carmesina mor de pena, i els enterraren junts.
5a part torna a l'imperi grec, on es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l'Imperi. Emmalalteix d'una pulmonia i mor. Carmesina mor de pena, i els enterraren junts.
Tirant lo Blanc és una obra molt important perquè ha estat considerada per alguns la primera novel·la moderna europea, ja que la trama és més realista, els sentiments i la raó són termes més importants, las escenes de guerres no són tan importants i es destaquen més les escenes de la vida quotidiana, en general, tot és bastant semblant a la realitat. La obra va ser publicada a València i reimpresa a Barcelona. Després va ser traduïda al castellà, a l'italià, al francès, a l'anglès i a moltes llengües més.Els llibres de cavalleries són narracions fabuloses, que s'han situat en països exòtics,llunyans o inventats, protagonitzades per cavallers d'uns dots excepcionals i irreals i sovint s'enfronten a enemics de força descomunal o imaginats.Les novel·les cavalleresques es proposen reflectir la manera de viure dels cavallers de l'època. Les aventures són més mesurades, els cavallers actuen guiats per les seves habilitats i s'enfronten a enemics que podrien haver estat reals.
llibre de català
dilluns, 11 de gener del 2010
Vicent Ferrer
Vicenç Ferrer i Moncho (Barcelona, 5 de maig de 1920 - Anantapur, 19 de juny de 2009).És considerat una de les persones més actives en l'ajuda, solidaritat i cooperació amb els desfavorits del tercer món.La seva obra més important és Sermons.
Francesc eiximenis
Francesc Eiximenis (Girona, 1327/32-Perpinyà, 1409), polígraf, frare franciscà i punt de referència fonamental per entendre la societat, la cultura i la literatura catalanes dels segles XIV-XV.Les obres més importants són: Lo crestià, Tul·lí, Agustí d'Hipona.
Bernat Metge
(Barcelona 1340/1346 - 1413) Escriptor i secretari reial. El 1371 ja era notari en la cancelleria de la reina Elionor, l'esposa del rei Pere III. Quan va morir la reina, va passar a formar part de la cancelleria de l'infant Joan i quan aquest va esdevenir rei, el van ascendir a secretari l'any 1390.Les obres més importants són: Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó humorístic i paròdic i De vetula, d'Ovidi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
